En clau de Do

Units per la música

Ara sí, després de pair el concert durant unes hores (i encara no ho he fet del tot) m’agradaria dir-vos el que sento per dins.

Mireu, fa tres anys no existia l’Orquestra de Mataró, no ens coneixíem cap de nosaltres, cadascú vivia la seva vida.

Agrairé sempre a les persones que em van empènyer al buit per fer una orquestra, gràcies. Sabeu que l’inici va ser difícil i incert, no sabíem que ens trobaríem, va ser un començament de portes tancades. Però no vam abandonar, sabíem el que volíem: una orquestra a Mataró.

La primera gran alegria va ser quan, tot i no tenir recursos van començar a aparèixer músics i músics i músics. De Mataró? No! Premià, Vilassar, Canet, Argentona, Mataró, Matadepera, Terrassa, Alella, Viladecavalls, Rubí, Roca del Vallès, Granollers, Castelldefels, Lliçà, Cardedeu, Dosrius, Òrrius, Barcelona… però què passa aquí? Mare meva d’on surten tants músics? Al final de la 1a Temporada érem 40!

Va ser en aquest punt quan van començar a succeir coses, moltes coses, bones i dolentes per suposat, però començava a néixer una orquestra.

En aquests tres anys, i els que hi sou des d’un bon principi ho podreu corroborar, hem crescut tant!! I no parlo de nombre de músics sinó de projecte musical, d’emocions, de qualitat, de grup humà, amistat i molts més adjectius que em passen pel cap.

Diumenge, quan us veia des del darrere i estàveu afinant a l’inici del concert… pensava … pfff…. (m’emociona encara recordar aquell moment… ) Ostres! Què hem fet! Veure el Teatre Monumental pleníssim, com poques vegades s’ha omplert, amb una formació de només tres anys d’història, formada per músics, la majoria d’ells no professionals, amb aquell neguit d’inici de concert però alhora aquella il·lusió (que molts professionals no tenen), em va fer moure la primera passa cap al podi. “Avui ho petem!”, pensava.

Just abans de començar 1492, que us mirava a tots als ulls em va passar per la memòria totes les emocions que hem viscut a l’Orquestra, la nostra orquestra. L’Estrena passada per aigua a les Caputxines amb el Cor Madrigalista; aquell concert estretíssim i sufocant de Sant Simó; les col·laboracions amb Càrites, Maresme Oncològic, Mans Unides; les gravacions de Televisió com si fóssim la Filharmònica de Viena en els Concerts de Nadal de la Roca del Vallès; a la Parròquia de Sant Oleguer de Barcelona, agafar un autocar per anar a Sils, inaugurar una plaça, homenatjar a Joan Peiró, canviar tres vegades de local, vendre roses, tocar al carrer, carregar i descarregar material, els sopars de cada divendres… hem fet tant en tan poc temps… I ara… aquí estem. Preparats i disposats per fer el millor Concert de l’Orquestra de Mataró.

I llavors comença tot. El toc d’inici! Ens ho passarem “teta”! Què ha passat? Soneu genial! I de tant en tant, vaig creuant mirades i somriures amb molts de vosaltres i ens diem: estem junts en això, estem preparats!

Ens hem atrevit a estrenar una peça amb el compositor davant. Sabeu quina responsabilitat és això? Espectacular! Gràcies Xandri per creure en nosaltres.

Acabar una peça amb una energia brutal i sentir els aplaudiments efusius d’un públic integradíssim a la teva esquena és un moment màgic, però encara és més màgic veure les vostres cares de felicitat. Això no té preu.

No m’enrotllo més, mare meva, que pesada que soc…. disculpeu.
Només volia donar-vos un INMENS GRÀCIES!!
Podria mencionar-vos a cadascú de vosaltres i agrair-vos tot el que heu fet per l’orquestra, però no acabaria mai. I he d’acabar ja.
Gràcies per unir-vos i creure en el projecte.
Gràcies per no abandonar mai i seguir endavant.
I un tercer gràcies per creure en la màgia de la música.
No dubteu que la propera temporada serà MÀGICA!

Molts ja sabeu que m’expresso millor escrivint que parlant… he intentant treure-ho tot de dins i explicar-ho com millor he sabut.
Descanseu, gaudiu, somieu, rieu molt i ens veiem a la tornada.

BONES VACANCES! Us les mereixeu!
😘😘😘

Clàudia Dubé Oranias, directora de l’Orquestra de Mataró –

2018-10-02T19:29:25+00:002 d'agost de 2018|Categories: En clau de Do|