En clau de Do

Vàlvula d’escapament

Vàlvula d’escapament. Mitjà d’expansió o de contenció d’un sentiment, un pensament, …

Fragment del curtmetratge "Pols",
dirigit per Bru Ferri

Em desperto, i ben aviat et despertaràs tu, segur.
A la cuina… s’han acabat els plàtans!
ho anoto, opto per un bon cafè, i ja dónes senyals de vida.
…que n’és de llarga la llista de les teves carències… ha ha ha!

És cruel la meva veu interior i no calla mai.

L’aroma i el barbolleig del cafè em pessiguen els pensaments amb el primer poema del dia.
Observo com el líquid passa de la cubeta inferior a la superior a través del tub, canvis
de pressió, enginy i alliberament… doncs si tot es regeix per les mateixes lleis,
“emmurallant el propi sofriment, t’exposes a que aquest et consumeixi des de l’interior”.
La frase no és teva, és de Frida Khalo, i la imatge del cafè com surt l’has vist en una peli…
…que trist… i vas tard, has de parar a fer benzina…

Sí. D’acord. Surto de casa. Paisatge conegut i llum consoladora.
…que n’ets d’il·lusa! sabies que no sortiria bé, te n’havia donat moltes pistes…
Inútil l’autoengany, la temperatura és empíricament alta,
continua la remor de fons i el món no s’atura.
…de seguida seran les 12h i tens feina…
És insultant que res s’immuti, que tot continuï igual.

Corro a engegar la màquina. Acabaré aviat avui.
…vols dir? Tens els tallafils desajustats i els sensors espatllats…
M’enxufo els auriculars a tot drap a veure si deixo de sentir-te!
…acabaràs sorda com una tàpia…
Segueixes aquí. Ja m’ho pensava…
Sona el telèfon.
…ja està, un altre client descontent…
Nova comanda. I no ajuda gens que no confiïs en mi !

Els peus protesten per tanta absurditat
i les mans se’m rebel·len ben vives
quan la tarda, com cada dia, acabarà morint.
…hauries de…
Prou! Jo també en sé de conjugar.
Hauries de fer, haguessis hagut de fer… arribaràs a fer? Ja no podràs fer….
No et vull sentir més!

De camí cap a casa hi ha un vel que amansa la fúria del dia amb els seus tons pastels
i penso que seria una bona localització per rodar la meva reconciliació amb el món.
…però això serà un altre dia! encara rebràs unes quantes vegades més fins que n’aprenguis!
Si segons sembla existeix un llibre de pretextos, també hi podria haver un llibre d’instruccions,
un manual d’ús, una guia de viatge… ??? amb consells pràctics, precaucions, el que cal evitar,
el que no et pots perdre… perquè aquest “viatge” fos una experiència profitosa,
plaent i enriquidora.
…i no aquesta fútil pèrdua de temps!!!
…aquest etern assaig sense direcció?

Estic bloquejada.
M’adono que caldrà un exèrcit de maquinaria pesada
per deslliurar-me dels arbres caiguts que ara m’empresonen
i així anar més lluny, sempre molt més lluny.
ha ha ha!!! ara Kavafis…
mira que lluny que has arribat…
Les parets m’abracen.

Agafo el violí. Demà assaig de l’OdM.
La motivació neutralitza el teu verí per uns moments.
Afino.
…no t’aguantes dreta i estàs afamada! Ets boja!
Pressiono l’arquet amb violència, a veure si calles d’una vegada!!!
Embasto una frase i em moc cap aquell passatge que repeteixo
primer parant atenció a l’afinació i a la digitació.
…aquests arcs no funcionen! …encara no ho has entès???
…sí que ho he entès… si vols resultats diferents…
Si vols resultats diferents, vés per camins diferents!!!
Doncs ara veuràs!!!
I reprenc la música, em concentro en el so i en la vibració,
en la fórmula màgica de la melodia que m’atrapa.
Hi torno una vegada i una altra, sense respirar, sense pensar,
la boca se m’asseca i oblido la gana.
Continuo i arribo fins aquell interval… ja falta poc…
flueixo fins que reconec aquell so que es projecta des de dins, i m’hi deixo anar.
I sí, per fi.
Ara sí !!!
Ja no et sento.

Montse Estapé i Cot, violinista –

Amb aquest text he volgut expressar la part més íntima del que em motiva a fer música i he intentat descriure el seu efecte terapèutic en moments emocionalment convulsos.
Per sobre de tot, però, voldria recomanar a tothom l’experiència de fer música en grup, amb tot el que implica compartir la màgia, l’esforç personal, i l’empremta de cadascuna de les nostres personalitats, motivacions i caràcters…. és apassionant.

 

2018-09-28T18:35:26+00:0025 de setembre de 2018|Categories: En clau de Do|