En clau de Do

L’elecció

Photo by Pop & Zebra on Unsplash

Ja fa unes quantes nits d’estiu que em vénen al cap una sèrie de reflexions que vull compartir amb vosaltres, perquè, de moment, encara no he trobat resposta..

Partint del punt que l’escala musical té set notes diferents (do, re, mi, fa, sol, la, si) amb les seves corresponents alteracions (sostinguts i bemolls), què porta a una persona a escollir un instrument o un altre? Perquè, evidentment, una vegada entres al món de la música, l’única cosa certa que hi ha, és que et passaràs tota la vida tocant totes aquestes notes, una vegada i una altra, evidentment, es clar, interpretant-les en infinites combinacions de tessitura, rítmica, dinàmiques, i en diferents llocs, formacions i estils musicals.

Però.. més enllà de si interpretes música clàssica, popular, flamenco, jazz, blues, rock, folk, techno, heavy, salsa, reggaetón, o músiques ètniques, la pregunta bàsica continua essent la mateixa… Què fa que t’acabis decidint per aquell instrument?

No sé si us ha passat mai pel cap aquesta pregunta però, últimament, hi dono bastantes voltes…

Què fa que una persona vulgui tocar un instrument de teclat ( piano, acordió, clavicèmbal, etc.) o de corda fregada (violí, viola, violoncel, contrabaix ), o de corda polsada (arpa, guitarra, tiorba, baix, mandolina, ukelele, etc.), o qualsevol de la família de les fustes (flauta dolça, flauta travessera, oboè, corn anglès, clarinet, clarinet baix, fagot, saxo, gralla, tarota, etc.) o de la família dels metalls (trompeta, trompa, trombó, tuba), o voler-se endinsar en l’inacabable món de la percussió (percussió simfònica, percussió llatina, bateria, i la resta de percussions que hi ha per tot el món…)

Potser algunes respostes, poden ser per motius familiars ( “-és que els avis o els pares ja el tocaven…” ) o a causa que (“-a l’escola del poble o ciutat on vivia de petit, només hi havia quatre o cinc instruments per escollir…”), o per un motiu d’espai o bé econòmic. He sentit a dir, i amb alguns dels mestres que he tingut també ho hem comentat en alguna ocasió, que una de les raons, potser tindria a veure amb la personalitat de cadascú.

Sigui pel motiu que sigui, crec que el que ens acaba decidint per escollir un instrument, és que el so que produeix, vibri en consonància en l’interior de cadascú, com una connexió. Això deu ser tant pel registre, la sonoritat, la potència i la dinàmica del mateix. Una mena de Fall in sound.

Si em pregunteu perquè vaig decidir acabar essent percussionista, la veritat, és que encara no ho sé.

Us puc contestar, que des de ben petit, quan tenia tres anys, a casa els meus pares, a part del disc de vinil dels Pallassos de la Tele ( Gaby, Fofó i Miliki ), les meves peticions musicals eren el Rèquiem de Mozart, la Suite del Gran Canyó de Ferde Gofré  i Porgy and Bess de George Gershwin, que van acabar ratllats de tantes vegades que demanava que me’ls posessin.

De tots els instruments que sonaven en aquests tres discs, desconec perquè la percussió, em va cridar l’atenció. Potser per la seva projecció sonora, o per la quantitat de sons i colors que es poden arribar a fer amb tota la gran família d’instruments, o per la seva espectacularitat.

Un altre instrument que em fascina, és la veu, per això, no m’agradaria oblidar-me dels cantants, doncs, són els únics que no poden comprar-se un instrument nou per canviar el registre o millorar la qualitat del so, i les dinàmiques, i això, els fa únics.

I encara hi ha tres grans instrumentistes que no havia anomenat, i que es poden encabir en un mateix grup. Els compositors, arranjadors i els directors/es d’orquestra. Poder expressar-se a través d’aquest magnífic i titànic instrument, l’Orquestra, no té nom ni preu, i és una experiència difícil de descriure amb paraules.

Ser músic i tocar un instrument ens ajuda a expressar-nos, i és en aquell instant, en el moment del concert, quan no pots amagar qui ets realment, perquè els sentiments surten inesperadament del lloc més profund que portem a dins. És quan allò que sents es contagia amb la resta de companys i veus que viatja fins a connectar amb el públic. Això només té un nom: MÚSICA


Xandri Montasell i Bachs – p
ercussionista, compositor i director d’orquestra

2018-09-06T23:54:49+00:006 de setembre de 2018|Categories: En clau de Do|