En clau de Do

Una història certa

© Eva Alsina

Quan faig música, no tinc ni passat ni futur. Visc el present. Encara recordo la primera vegada que em vaig sentir així, cantant l’Ave Verum Corpus de Mozart, tot i que en aquell moment no vaig trobar paraules per descriure-ho. Trobar-me al mig d’aquella meravellosa harmonia em va colpir d’una manera que no he pogut oblidar mai. En aquell moment vaig tenir clar que volia que allò fos part de la meva vida per sempre.

Des de llavors he gaudit de moments fantàstics, però els millors han estat quan després de setmanes o mesos assajant en una orquestra, a vegades, en el moment del concert passa alguna cosa.

Ningú s’ho veu a venir, sortim a l’escenari com sempre. Instruments en mà esperant, naturalment, tocar el millor possible. Afinació, partitures endreçades… Com sempre.

De cop i volta, però, quelcom canvia… En uns segons, la textura de l’aire ja no és la mateixa, sembla que es fongui amb els cossos, esborrant egos i tensions musculars. En uns moments, passem de ser individus amb personalitats diverses a ser un de sol.

El concert comença. Des de les primeres notes sabem que avui serà diferent. Sentim als companys moure’s com gotes d’aigua en la mateixa onada, l’escalfor de les seves pells. Sabem que volem el mateix. Hem arribat a un acord monumental sense dir-nos ni una paraula. Ens hem convertit en l’instrument de la Música, que ens utilitza per manifestar-se, donant ordres clares a les nostres mans. Ens deixem anar, tots plegats, des de el director fins l’últim faristol, per ser vehicle de l’art de combinar els sons. En aquell moment, tot pren un altre sentit. Tot encaixa. Sabem que ha sonat quelcom més del que hi havia a la partitura. La Música ha cobrat vida…

El concert acaba i sortim de l’escenari en silenci, gairebé contenint la respiració. Un cop dins, ens mirem i diem: “avui ha passat”. I ens adonem que hem estat feliços, i que encara ho serem durant una bona estona.
Mai no sabem què produeix això, no és una cosa que es pugui buscar. Et troba ella.
I hem d’estar preparats per ser trobats.

Eva Alsina, violista –

2018-06-15T19:22:35+00:0015 de juny de 2018|Categories: En clau de Do|